TERRA INCOGNITA

Aquest blog tot i poder semblar una frikada, no es res mes que una pagina per experimentar canvis i novetats en el mon blogger, pero si us serveix per anar a escalar al Montseny, que ho gaudiu!

Les Agudes – Montseny 230m. 6b (V+/A1 obligat)

Equipada al agost del 2007 per: Xaro Gandia, Josep Mula i Laura Piferrer
Amb l'ajuda del GEM i d'Esports DOM
1º ascensio i alliberament: 10 de setembre 2007 per Joan Bardalet

Aproximació: Cal deixar el cotxe al punt quilomètric 23,8 de la carretera de Santa Fe del Montseny, on hi ha un petit forat per tres vehicles, i just per el petit barranc que tenim alla mateix comencem a trobar fites per un bon camí que puja molt dret fent ziga-zagues primer pel bosc i mes tard per mig d' una tartera, cal pujar prou gairebé on acaba el pedregar i comencen les parets fins que trobem una gran fita (25min.) girem a la dreta passem al costat del inici del Vol del Home Ocell i aquí cal agafar un corriol fitat que ressegueix el peu de parets i en poc mes de 5 minuts arribem al inici de Terra Incògnita, nom a peu de via i pitó amb baga visible.


La via:

Llarg 1 (6a, 25m.)- comencem per una fosca i tetrica xemeneia que poc a poc es va posant mes i mes dreta fins que hem de superar dos ressalts que desplomen però amb molt bon canto i ben assegurat després ens anem uns metres a la nostre dreta per superar una petita panxa sobre placa fina i recte amunt fins reunió. Amb cordes de 60m. Es possible enllaçar els 2 primers llargs(1pito, 4parabolts).




Llarg 2 (V+, 30m.)- uns metres a la dreta enfilem amunt pel mig del aeri espero per placa fisurada i molt vertical, on podem posar catxarros si veiem lluny les xapes, després del 3er parabolt deixem el fil de l'aresta i hem de flanquejar a l'esquerra pel itinerari mes evident a buscar el seguent espero que ens deixa a la R (4 parabolts).




Llarg 3 (6a, 40m.)- a l'esquerra flanquegem uns metres per la vira herbosa fins al peu de paret, aqui cal fer uns 5 metres de travessa prou fina, (possible A0), i seguim flanquejant a l'esquerra per un tram facil, enfilem per un pas finet i les xapes ens indican el cami mes evident i (compte amb el fregament de les cordes) afrontem un finet mur amb fines regletes que no es veuen a priori, pero cada cop va fent mes facil l'escalada, fem una curta travessa descendent fins buscar la fissura de la dreta que a mesura que anem pujant es va tornant mes facil, seguim pel fil de l'aresta fins trobar la R (8 parabolts).




Ara deixem l'aresta i busquem la paret de la nostre esquerra, en aquest punt el millor es recollir la corda i gairebe posar-nos les bambes i hem de seguir unes fletxes blanques en sentit descendent que ens duen a la part mes baixa de la paret.


Llarg 4 (6a, 25m.)- enfilem recte amunt per terreny completament vertical, amb bona presa, però no gaire adherent, busquem el terreny menys difícil que ens duu en diagonal a la dreta fins superar una placa llisa, fent una fàcil travessa a l'esquerra i anem a buscar amunt un evident diedre llis amb excel·lents presses de mans als laterals (possible A0), fins arribar a una estreta i aèria repisa on muntem reunió. (2 pitons, 6 parabolts).



Llarg 5 (6a, 50m.)- sortim per l'esquerra amb passos prou atlètics i comencem a fer una llarga travessa a dreta per sobre l'extraplom amb petites regletes, desprès seguin recte amunt per una poc definida canal de petites presses fins superar una fina placa d'adherencia (evitable per l'esquerra) i arribem a una amplia vira herbosa ascendent fins muntar reunió uns metres mes amunt. (1pito, 9 parabolts)



Llarg 6 (6b, 40m.)- escalem amunt i al superar un petit esglaó ens trobem consecutivament 3 pitonisses d'expansió (¿?) on ens caldrà plaques recuperables o baguetilles, seguim amunt per una placa inclinada amb poc relleu fins la base de la paret desplomada, ens enfilem per la seva fissura diagonal de generosa pressa i que es facil de protegir, on acaba aquesta un petit flanqueig a la dreta sobre roca desplomada i llisa i aqui trobem el pas mes dur de la via (6b), ben protegit i possible superar en A1, a continuacio un mur vertical amb molt bona pressa i bones possibilitats de autoproteccio ens duen a la R. (1 pito, 3 pitonisses, 6 parabolts)






Llarg 7 (V+, 25m.)- ens desplaçem uns 6 metres a la dreta a traves d'una vira herbosa, per un petit diedre guanyem alçada i a partir d' aqui ens caldra visualitzar els allunyats parabolts que marquen l'itinerari a seguir, per bona pressa i generoses fissures que ens aportaran confiança al auto protegir-nos (3 parabolts). Just abans del segon parabolt hia una variant molt maca d'autoproteccio (6a) a traves d'una fisura i uns desploms que ens duen directament a la darrera R.




Baixada:

Opcio 1: cal seguir carenejant el tram final de la aresta de Les Agudes fins assolir sense dificultats el seu cim, ara baixem uns 200 metres fins situar-nos al collet de Les Agudes, a l'esquerra surt un bon cami senyalitzat amb marques de color vermell, passem per la font del Briaço i seguim baixant seguint les taques de color fins arribar a la carretera, ara només ens caldrà resseguir aquesta poc mes d' un quilòmetre per arribar al punt de sortida. Opcio mes llarga i bonica.

Opcio 2: es pot rapelar en 25 mts a la penultima reunio, despres caminem en baixada uns 25 metres fins un arbre (cadena) que pertany a la via del Vol del Home Ocell i desde aqui en un altre rapel de 30 metres, amb compte de abaixar en tendencia cap el nord, si no volem fer curts de corda!, ara ja estem a la segona reunio del V.H.O. i desde aqui es baixa per un cami poc evident dins la canal que ens dura al inicio d'aquesta via on desfem el cami inicial. Opcio mes rapida i directa.

Material necessari: cordes de 50 metres mínim, 4 o 5 friends mitjans i petits, 3 plaques recuperables i 12 cintes exprés.

Altres dades: Orientació nord on caldrà evitar l'hivern i ideal per l'estiu. Reunions còmodes amb parabolts de M10 no rapelables, la resta de la via amb parabolt de M8 i pitons casolans.

La ressenya

Clica a sobre la foto per veure ampliat.

L'historia...

Un bon dia d'agost passejant per la paret nord de Les Agudes al Montseny amb les cordes a l'esquena, anem en busca d'una aresta oblidada de la que me han parlat molt be pero de la qual no existeix cap informacio, tant sols se que va ser per alla als anys 60 quan aquestes parets van viure la seva epoca d'or o sigui just abans de la popularitzacio del cotxe i per alguns escaladors aquest va ser un dels seus terrenys d'aventura favorits i desde a llavors que han caigut amb un llarg oblit.
Despres de deixar enrrera la llarga tartera arribem a peu de paret i avancem per dins de una fantasmagorica fageda fins que ens acabem passant de llarg el fil de roca que buscavem, pero al nostre davant sobresurt un elegant, vertical i sugerent espero rocallos que fa que en un tres i no res m'oblidi del objectiu inicial que ens havia portat fins aqui. M'acompanya Xaro, una escaladora que esta fent les seves primeres passes verticals i que mai ha escalat una via completament desequipada, rapidament improviso un mini-curset de recuperacio de material variat i en no res m'enfilo roca amunt, escalem un centenars de metres i quedo captivat per la bellesa de l'entorn, la roca i la seva acrobatica escalada.
D' aquesta manera acabava de neixer una relacio d'amor que ha portat a engendrar un nou itinerari a un massis tant oblidat com el Montseny. De vegades quan no esperes ni busques et venen a buscar elles a tu en formes de sugerents lineas imaginaries que fan que a partir d' aquell moment no hi hagi res mes important que anar descobrint pam a pam els seus secrets passatges mes amagats.
Despres d'un mes d'agost completament Patagonic de mal temps, pluja, vent i fred i amb l'ajuda tambe de Laura aconseguin enllestir un itinerari de 230 metres prou verticals i atractius pel bell mig de la paret nord que encara restava verge de cap linea. Sincerament haguesim desitjat que sortis una linea un pel mes suau i mes fisurada, pero era un pecat deixar passar aquest inesperat regal,. Finalment i davant de tanta placa llisa vertical hem tingut que recorrer al taladre i just quan col.locava el primer parabolt de la meva vida, va passar un no se que pel meu interior que hem feia sentir com si profanes quelcom sagrat, aquesta era la primera via completament en roca que obriem, d'alpinisme ja portem unes quantes pero es ben diferent passar per llocs mai trepitjats i no deixar cap rastre rera teu.

Pero tambe trobàvem just fer la nostre aportacio al mon de l'escalada que tant ens fa gaudir de d'inoblidables rutes molt sovint equipades.
El Montseny es una serralada que fins aquest any mai ens havia cridat l'atencio i la seva magia aquest estiu ens ha atrapat i captivat, aproximacions i baixades per bucòlics paratges, escalada sobre gneis prou vertical, atletic i molt i molt disfruton, tot aixo en un ambient d'alta muntanya sense necessitat de grans quilometrades i possiblement es la via llarga mes a prop de casa que tenim. També hem descobert la feina ingrata pero finalment plenament reconfortant del que significa obrir una via, pesats portejos, neteja i jardineria, inversió de valuós temps lliure i sobre tot abusar d' algun bon amic (gracies Xaro!!).
Un cop feta la feina nomes faltava posar-li graduació i com sempre anàvem contra rellotge, en pocs dies marxaven 3 setmanes a escalar per les Espanyes i tornàvem a mitjans d'octubre, males dates per una cara nord en plena tardor, tant sols disposàvem de dos dies entre setmana per enganyar a algú prou solvent i poder fer la ressenya. Tothom ja havia tornat a la rutina diària desprès de les vacances d'agost i poques portes a les que trucar s'ens acudien. No se ben be perquè li faig l' oferiment a en Joan Bardalet un company del GEM que sobre tot fa escalada esportiva i amb qui mai hem compartit corda, no va dubtar ni un moment en apuntar-se, això si... desprès que plegues de treballar, total que a les 14.30h. sortiem de casa Joan, Laura i jo, mentres dina Joan al cotxe li explico que conec una drecera que ens fara guanyar temps sobre tot per baixar, aparquem al Turo del Home i acabem fent tanta drecera que acabem ben encigalats i perduts, gairebé a les 5 de la tarda iniciem l'escalada i en Joan al capdavant amb la seva finura va devorant llargs mentres anem consensuant el grau de la via, al arribar a la part mes dura de la ruta o sigui la vertical paret a partir del quart llarg, Laura es retira i decideix deixar-nos a nosaltres sols ja que comencem a anar molt justos d' horari, ara l'escalada es mes fina i vertical, però en Joan aconsegueix alliberar tota la via, hi ha trams en els que bufa mes del compte i d'altres que es queixa que les assegurances allunyen, però es que els friends que li penjam del arnes gairebé mai s'enrecorda de fer-los servir. El darrer llarg tot i no ser gaire exigent la visibilitat es minsa i les xapes testimonials, poca estona mes tard ens retrobem tots tres al punt mes alt de la via abraçats, eufòrics i contents, completament envoltats de foscor per tot arreu.

el video...